El regnat de Joan Carles
ja forma part de la història però fou possible un altre tipus de
monarquia? Un model en el que la figura del rei garantís un sistema
territorial que hauria evitat el problema de Catalunya, del País Basc i,
fins i tot, l'existència d'ETA? La resposta és que sí i no es tracta de política-ficció. Així es desprèn de documents i testimonis de finals dels 50 i començaments dels 60, especialment dels subministrats per Ramon Massó en el seu llibre Un altre rei per Espanya, editat per Astro Uno a Barcelona l'any 2008.
Ramon Massó, considerat l'introductor del màrqueting polític modern a Espanya, professor de Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona i assessor de diversos polítics catalans, entre ells de Jordi Pujol,
va ser també un dels principals defensors de la candidatura al Tron de
Carles Hug de Borbó-Parma en oposició a la dinastia representada per
Juan Carlos.
El pretendent carlí va defensar en aquesta etapa del franquisme un model monàrquic profundament anticentralista, basat en l'antiga configuració foral d'Espanya, molt semblant al sistema confederal
reclamat avui per alguns sectors nacionalistes -com Duran i Lleida- per
evitar el xoc frontal entre Espanya, Catalunya i el País Basc.
És cert que amb l'actual
Constitució aquesta via ja resulta impossible però, per comprendre la
viabilitat de la proposta, cal retrotraure a una Espanya en la qual
Franco es trobava a la cúspide del poder, recolzat internacionalment per
les principals potències del bloc occidental, i més en concret pels EUA
i la seva àmplia xarxa de bases militars per tota la Península Ibèrica.
Llavors, l'oposició política i sindical al franquisme tot just estava
estructurada i en mans del règim estaven totes les possibilitats per
dissenyar el sistema que succeiria al dictador, inclosa la desaparició
dels Principis Fonamentals del Moviment o de qualsevol altre text
constitucional.
Aquesta era la fórmula que personificava
Carles Hug: una Espanya en la qual gairebé no existís Constitució ni
Govern central i en la qual les regions, els antics regnes, funcionessin
amb les seves pròpies lleis forals, pràcticament de forma independent, tot i que coordinades per una Prefectura federal, a semblança dels cantons de Suïssa o dels Estats Units d'Amèrica.
 |
| Portada de Montejurra proposant com solución per Espanya "Monarquia Foral" |
En aquesta època, el que
formalment es denominava Comunió Tradicionalista encara era una força a
tenir en compte. Havia participat en l'anomenat "bàndol nacional"
durant la Guerra Civil, seguia tenint cert predicament en l'Exèrcit i un
grau de mobilització popular considerable, com demostrava cada any
l'acte de Montejurra, on cada primer diumenge de maig es concentraven
més de 100.000 persones.
El seu òrgan oficiós
d'expressió, la revista que portava el nom de aquesta muntanya pròxim a
Estella, va dedicar tot un seguit de nombres a presentar la seva
"solució per a Espanya", destacant aquesta forma de distribució
territorial basada en els antics furs, que, si opinió, podia
contrarestar el naixement dels nacionalismes radicals.
La proposta incloïa per a cada regió un Parlament, Govern i sistema judicial propis, a més d'una representació fonamentada en ajuntaments elegits democràticament. Una d'aquestes portades, la del número 19 (estiu de 1966), deixa ben clar aquest enfocament sota el títol de "Monarquia Foral"
i, com a fons, l'Arbre de Gernika. El següent nombre, sota el títol
"Monarquia representativa", reprodueix un mapa d'Espanya molt similar al
de les actuals autonomies mentre es preguntava si el futur disseny
territorial no podria quedar així.
Davant d'aquesta Espanya
integrada per autogoverns regionals, hi havia el plantejament
continuista de la divisió provincial amb governadors i alcaldes nomenats
des de Madrid. Els que, com els tecnòcrates de l'Opus Dei o Manuel
Fraga pensaven ja en una liberalització econòmica o política del règim
es conformaven amb seguir la tasca de sapa contra les estructures encara
falangistes del Moviment Nacional; parlar de drets forals o d'autonomia era sinònim de separatisme.
Per fer-se a una idea de
la mentalitat en aquest terreny del sector "aperturista" del franquisme
es pot recordar la polèmica creada quan diversos regidors
tradicionalistes l'Ajuntament de Tolosa van proposar, al juny de 1966,
que es derogués el decret de 23 juny 1937 pel qual es castigava la
fidelitat de Guipúscoa i Biscaia a la República, i, en conseqüència,
s'anul·laven els seus respectius concerts econòmics amb l'Estat. La
moció municipal va ser recolzada per altres ajuntaments, diputacions i
nombroses entitats, sent defensada finalment pels procuradors carlins
del Terç Familiar, de forma especial per l'advocat guipuscoà Antonio Arrúe, un dels restauradors d'Euskaltzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca), i els navarresos Auxili Goñi i José Ángel Zubiaur.
 |
| Pancarta dels anys 60 advertint el perill que suposava ETA Revista Montejurra |
El Govern va haver de
sortir al pas de la polèmica i durant una conferència de premsa
celebrada a Barcelona, Manuel Fraga, en qualitat de ministre
d'Informació i Turisme, va declarar que "de cap manera s'anava a girar
la vista enrere" perquè "la Història és irreversible "i" era
inqüestionable la unitat político administrativa i l'establiment d'una
total igualtat dels espanyols ".
Per a aquests sectors,
per tant, era preferible com a candidat al Tron un representant de la
"monarquia liberal", tradicional defensora del sistema centralista. Per
això, quan el 1964 Franco "picava" l'ham estesa per López-Rodó i Carrero
Blanco en l'anomenada "Operació Salmó", no només era partidari
d'una dinastia, la de Joan Carles, sinó que, a la vegada, rebutjava
aquesta Monarquia Foral que, amb tota seguretat, hauria frenat l'ascens
dels nacionalismes i el sorgiment d'ETA.
Llavors ETA no era ni
l'ombra del que arribaria a ser i pràcticament no tenia delictes de sang
a l'esquena. Per això resulta tan significativa la premonitòria
consigna que aquests anys es podia veure a les pancartes de Montejurra
advertint ja del que podria passar en el futur: "Contra ETA, furs, no força".
MANUEL MARTORELL | 2014.06.22
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada