Missatge del Rei Carles Xavier pel Dia dels Màrtirs de la Tradició

Amb motiu de la commemoració dels nostres Màrtirs aquest 10 de Març, vull recordar que els perdedors de la nostra Història no són només els que van pagar amb la mort, la presó o l'exili, ho són també els que, com a conseqüència de la derrota (la d'ells o la dels seus pares), han malviscut en el límit de la subsistència.

Hem sentit explicar al nostre Pare les peripècies de la vida del senyor Alfons Carles o la del nostre avi don Xavier. Vosaltres mateixos, lleials carlistes: Quant heu patit per la vostra lluita al costat de la nostra família! Per tot això Gràcies!

He volgut, en aquest dia, portar al record a aquests veritables Màrtirs, perquè no podem tolerar deixar-los caure en l'oblit. Vull, en el seu honor, record i memòria, fer-vos unes reflexions, tal com he fet en altres ocasions, que puguin representar una pauta en la nostra forma de veure i actuar.

En èpoques de grans canvis, molts busquen les solucions en mirar enrere, conduir mirant exclusivament el retrovisor. Per avançar, el retrovisor és important, però no suficient. A Espanya, estem en una total crisi i degeneració del sistema i, per això, no és sorprenent que alguns tornin a preguntar-se "Què pensen ara els carlistes?".

Ara, com us deia, torna a ser el moment dels ideals si es vol superar el materialisme individualista. Tampoc nosaltres podem témer les novetats per tenir unes fidelitats de llarga trajectòria. Molts dels que van marxar estan tornant.

Hem de defensar la propietat justa basada en el valor de la persona i del seu treball, que avui s'oblida en favor de l'enginyeria monetària. Ja no són temps de l'absolutisme d'Estat en nom d'Espanya. Les Espanyes no han de dependre d'una minoria que es limita a criticar o aplaudir, sinó d'un poble que pensa.

I com es pot contribuir a recuperar la justícia i la llibertat?

En primer lloc, parlant. Parlant i donant a conèixer les nostres solucions:

Les Federalistes.

Les de subsidiarietat i Autogestió Global.

Les de l'Economia i Cohesió Social que defensem.

Les de la Constitució Política que propugnem

Les de la Funció de la Monarquia.

Els problemes, per difícils que siguin, cal parlar-i, en primer lloc, han de fer-ho els màxims responsables. Els que assumeixen la responsabilitat de ser líders polítics.

Malauradament, són moltes les persones que amaguen les seves crítiques en el silenci i creuen que, amb això, donen raó a la seva existència. Cal trencar el silenci, que és una traïció. També ho és el no saber escoltar els nostres compatriotes encara que tinguin ideals que no coincideixen del tot amb els nostres.

Moltes democràcies estan en decadència perquè només creuen en la victòria de la majoria. La democràcia és molt més que tenir el dret a manifestar la pròpia opinió, o tenir un grapat de representants més que els altres. Perquè si no es treballa per la comunitat, no és demòcrata.

També és obligació nostra de presentar una Democràcia que, més que omplir de discursos, es fa realitat actuant en defensa dels altres, davant dels que només es pregunten què em passarà a mi ?, en lloc de dir què els passarà a tots ?. Cal donar de si, abans de pensar en si. Això és tan real a nivell personal, com a nivell polític internacional. Recordem la frase famosa "Vull tant a la meva pàtria que no puc estimar-la només a ella".

Juntament amb tota la nostra Família, he volgut, amb aquestes reflexions, fer palès en aquest dia dedicat als Màrtirs que el seu sacrifici no ha estat erm, que seguim en la defensa dels nostres ideals.

Per la seva memòria i en el seu record, una oració.

Carles Xavier de Borbó Parma.L'Haia, 5 març 2015, Màrtirs de Saragossa

Missatge en llengua castellana